Temps intemporal

«Seguía nevando sin cesar. El efecto que causaba aquella escena era estrañamente estático, como si las trayectorias de todos los copos de nieve que caían entonces se mantuviesen invariables y no permetiesen ningún otro movimiento mientras la nevada siguiera cayendo sobre el valle. La esencia de aquel instante hubiera podido alargarse indefinidamente, pues la dirección del tiempo se había perdido, tragada por los copos que caían sin cesar, del mismo modo que todos los sonidos eran absorbidos por la capa de nieve. El tiempo era intemporal.»

El grito silencioso de Kenzaburo Oé. Editorial Anagrama. Traducció de Miguel Wandenbergh.

De cop i volta, un tros de magdalena sucada en una tassa de te em fa baixar a empentes i rodolons per l'escala de cargol. Regirat de cap a peus, el zigzagueig d'un floc de neu m'hipnotitza, em posseeix; gronxant-me lleugerament, d'aquí cap allà, d'esquerra a dreta, caient a pleret des del capdamunt de l'avet, zum-zum; i, efímer, em colpeja la galta roent. La teva olor es fon en el silenci. El temps era intemporal.

Fart

«Una nit, sortint del club de metges amb un company funcionari, no va poder aguantar més i va dir:

-Si sabéssiu quina dona més encantadora vaig conèixer a Ialta!

   El funcionari va pujar al trineu i va partir, però de sobte es va girar i el va cridar:

-Dmitri Dmítrievitx!

-Què?

-Teníeu raó: l'esturió estava passadet!

   Aquestes paraules, tan insulses, de sobre per alguna raó van indignar en Gúrov; li van semblar humiliants i impures. Quins costums més ridículs, quins personatges! Quines nits més inútils, quins dies més grisos i insignificants! El joc vehement de les cartes, la golafreria, les borratxeres, les converses eternes sobre el mateix... Les activitats supèrflues i la xerrameca intranscendent prenien la millor part del seu temps, totes les seves forces, i al final quedava només una vida coixa, mesquina, reduïda a un seguit de ximpleries, i no te'n podies escapar, com si fossis en un manicomi o en un camp de treballs forçats!

   En Gúrov va dormir en tota la nit de tan indignat com estava; l'endemà va passar tot el dia amb mal de cap. Els dies següents tampoc no va dormir bé; es quedava assegut al llit i rumiava, o bé anava amunt i avall de l'habitació. Estava fart dels nens, fart del banc, i no tenia ganes d'anar enlloc ni de parlar de res.»

La dama del gosset de n'Anton Txékhov. Viena Edicions. Traducció de Xènia Dyakonova.

Hi ha moments de lucidesa en què copses la intranscendència dels quefers i les preocupacions del dia a dia, notes una buidor al bell mig de l'estómac i et qüestiones quan faràs un pas endavant; aquesta vida ja l'has tastat i n'estàs ben fart.

Resentir

Tot se'n va en orris d'en Chinua Achebe

Un sotrac del tren em desvetlla mentre “La pacificació de les tribus primitives del Baix Níger.”, la darrera frase del llibre, encara ressona com un ogene dins meu. El tanco delicadament, n’amanyago el llom i dono una ràpida llambregada al meu voltant fent una ganya: com pot ésser que una relectura corprengui tant? Encaboriat, no en puc treure cap judici clar, cloc els ulls i invoco els meus egwugwus. L’esperit d’Okonkwo, un protagonista de bell antuvi esquerp, antipàtic i distant, m’envaeix de cop i volta. Faig meu l’orgull, la dignitat i la ràbia del guerrer, se m’entelen els ulls i un embat violent m’escomet des del racó més pregon del fur intern. Desperto de sobte, prenc consciència d’on sóc, panteixo i torno en si. Esbatano els ulls i la fatalitat del foc de la coberta em mena, comptat i debatut, Tot se’n va en orris. 

ogene: un instrument musical, una mena de gong.
egwugwu: un emmascarat que representa un dels esperits dels avantpassats del poble.