dissabte, 3 de gener de 2015

Resentir

https://www.pinterest.com/ketilchr/edel-rodriguez
Tot se'n va en orris d'en Chinua Achebe

Un sotrac del tren em desvetlla mentre “La pacificació de les tribus primitives del Baix Níger.”, la darrera frase del llibre, encara ressona com un ogene dins meu. El tanco delicadament, n’amanyago el llom i dono una ràpida llambregada al meu voltant fent una ganya: com pot ésser que una relectura corprengui tant? Encaboriat, no en puc treure cap judici clar, cloc els ulls i invoco els meus egwugwus. L’esperit d’Okonkwo, un protagonista de bell antuvi esquerp, antipàtic i distant, m’envaeix de cop i volta. Faig meu l’orgull, la dignitat i la ràbia del guerrer, se m’entelen els ulls i un embat violent m’escomet des del racó més pregon del fur intern. Desperto de sobte, prenc consciència d’on sóc, panteixo i torno en si. Esbatano els ulls i la fatalitat del foc de la coberta em mena, comptat i debatut, Tot se’n va en orris

ogene: un instrument musical, una mena de gong.
egwugwu: un emmascarat que representa un dels esperits dels avantpassats del poble.