Tot se'n va en orris d'en Chinua Achebe
Un sotrac del tren em desvetlla mentre “La pacificació de les tribus
primitives del Baix Níger.”, la darrera frase del llibre, encara ressona
com un ogene
dins meu. El tanco delicadament, n’amanyago el llom i dono una ràpida
llambregada al meu voltant fent una ganya: com pot ésser que una
relectura corprengui tant? Encaboriat, no en puc treure cap judici clar,
cloc els ulls i invoco els meus egwugwus. L’esperit d’Okonkwo,
un protagonista de bell antuvi esquerp, antipàtic i distant, m’envaeix
de cop i volta. Faig meu l’orgull, la dignitat i la ràbia del guerrer,
se m’entelen els ulls i un embat violent m’escomet des del racó més
pregon del fur intern. Desperto de sobte, prenc consciència d’on sóc,
panteixo i torno en si. Esbatano els ulls i la fatalitat del foc de la
coberta em mena, comptat i debatut, Tot se’n va en orris.
ogene: un instrument musical, una mena de gong.
egwugwu: un emmascarat que representa un dels esperits dels avantpassats del poble.